Primera sessió de l’assignatura,
per què cal innovar en educació?
Doncs per mi la
resposta és clara, com si m’ho preguntes sobre qualsevol tema. Sempre cal
innovar perquè sempre es pot millorar. El passat està per aprendre i per tenir
una referència, per saber d’on venim. No crec que les metodologies d’abans
serveixin per situacions actuals perquè, senzillament, el món ha canviat, i per
tant nosaltres també hem de canviar.
Evidentment no fa
falta ensorrar la casa però sí renovar la fusteria ;)
Els alumnes d’avui en
dia no tenen res a veure amb com era jo amb la seva edat, cosa que em preocupa
bastant perquè vol dir que em faig gran. La presència tecnològica actual es tan
forta que, inevitablement, ens obliga a treballar amb ella. Un dia li vaig
preguntar a un alumne:
- Tu podries estar 24h amb el mòbil sense fer res més?
- Sí i tant, i més també.
Doncs és el què hi
ha, les coses han canviat i ens hem d’adaptar. Vivim en un món on la immediatesa,
l’accés fàcil a la informació i els estímuls externs estan a l’ordre del dia.
No és fàcil ensenyar i educar a un estudiant amb tot aquest pastís, però tampoc
impossible.
KIVA, un exemple d’innovació educativa
El mètode KIVA és un
exemple de com innovar en la problemàtica de l’assetjament escolar o el Bullying,
un fenomen evident i present als instituts. Hi ha coses que no canvien mai...
Aquest mètode, creat
per Chistina Salmivalli a Finlàndia, ja està implantat al món educatiu amb bons
resultats. Els objectius del programa
son:
- Oferir als docents una manera d’abordar el problema i comprometre al personal de l’institut per solucionar-lo.
- Influir sobre els estudiants perquè, enlloc d’acceptar silenciosament la situació, siguin proactius i recolzin a la víctima.
- Reduir els casos d’assetjament escolar.
Consta de 10 sessions
a realitzar durant 1 any acadèmic, repartides en 1 o 2 sessions al mes. A cada
sessió es tracta el tema de l’assetjament escolar i el respecte a les persones
mitjançant treballs en grup. Tot això es complementa amb un videojoc KIVA a través
del qual els alumnes entren en una escola virtual per practicar mesures contra
el bullying i reben comentaris de les seves accions.
El mètode KIVA no pot
ser un projecte d’un any, és una feina permanent i contínua que necessita la
implicació de tot el professorat.
REFLEXIÓ PERSONAL
Jo vaig ser víctima
durant un temps degut al sobrepès als 14-15 anys. El mal record i les
sensacions que tens quan has viscut situacions de bullying creen un trauma que,
si no es treballa emocionalment, pot durar tota la vida. Retenim més les
sensacions que els records penso jo, i el tema del bullying és important
tractar-lo amb tacte a les aules perquè són sentiments que poden perdurar
positivament o negativament en una persona.
És un tema complicat
i trobo que la iniciativa KIVA és perfecte pels docents, ja que podem tenir un
recurs per saber afrontar aquestes situacions. Això sí, tots hem de posar de la
nostra part.
El Toni ens va
explicar exemples de com tractar el tema del bullying a les aules, alguns molt
interessants com:
- La capsa del bon rotllo: S’habilita una bústia a l’aula on els alumnes poden lliurar missatges positius als seus companys amb la condició que no es repartiran aquests missatges fins que tots els alumnes tinguin un a llegir.
- Missatges a l’esquena: El professor construeix cors de cartolina que col·loca a l’esquena dels estudiants. Els companys poden escriure trets positius d’aquella persona de forma anònima.
Per últim, vam haver
de dissenyar per grups una activitat l’aula
per tractar el tema del bullying, us deixo la nostra fent click aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario